divendres, 7 de març del 2014

Dos anys amb-sense tu

Aina... La meva petita que ha deixat de ser-ho. Na Núria t'ha convertit en la germana del mig... 

Saps que aquestes setmanes he hagut d'estar tan pendent de mi i de na Núria que no m'ha permès preparar res especial pel teu segon any. Ha estat més íntim, més senzill. El papà i jo hem bufat les teves espelmes i jo no he pogut evitar emocionar-me.

Pensava que el camí estava tot fet, però en aquests moments me n'adon de que, per molt acceptada que tengui la teva mort, la teva absència, encara que la teva germana ens hagi duit il·lusió, t'enyor. 

Fa uns dies que els vespres intent recordar la teva carona. La memória de cada vegada esborra més el record, i això m'angoixa a estones... Però no oblidaré mai allò que vaig sentir en veure't. Em consola pensar que en la teva germana petita hi podré trobar part de tu i de na Júlia. 

Allò que si puc sentir especialment en aquests moments és la vostra energia, la vostra llum. Som un bon equip que m'ajuda a tirar endavant.

Júlia, filla gran. Dos anys i mig de la teva partida. Gràcies per tant.

Vos estim. SEMPRE

Seguiu cuidant de nosaltres, perquè na Núria pugui arribar als nostres braços i gaudir de tot allò que no hem pogut fer amb vosaltres.