dilluns, 7 d’abril del 2014

31 i 25 mesos

Un dia 7 més per donar-vos les gràcies, per tant, per tot...

Gràcies per l'empenta, per l'energia per seguir endavant i per tenir cura de la vostra germana petita. Seguim endavant, lluitant, amb vosaltres de la mà...

Vos estim, petites meves. SEMPRE

divendres, 7 de març del 2014

Dos anys amb-sense tu

Aina... La meva petita que ha deixat de ser-ho. Na Núria t'ha convertit en la germana del mig... 

Saps que aquestes setmanes he hagut d'estar tan pendent de mi i de na Núria que no m'ha permès preparar res especial pel teu segon any. Ha estat més íntim, més senzill. El papà i jo hem bufat les teves espelmes i jo no he pogut evitar emocionar-me.

Pensava que el camí estava tot fet, però en aquests moments me n'adon de que, per molt acceptada que tengui la teva mort, la teva absència, encara que la teva germana ens hagi duit il·lusió, t'enyor. 

Fa uns dies que els vespres intent recordar la teva carona. La memória de cada vegada esborra més el record, i això m'angoixa a estones... Però no oblidaré mai allò que vaig sentir en veure't. Em consola pensar que en la teva germana petita hi podré trobar part de tu i de na Júlia. 

Allò que si puc sentir especialment en aquests moments és la vostra energia, la vostra llum. Som un bon equip que m'ajuda a tirar endavant.

Júlia, filla gran. Dos anys i mig de la teva partida. Gràcies per tant.

Vos estim. SEMPRE

Seguiu cuidant de nosaltres, perquè na Núria pugui arribar als nostres braços i gaudir de tot allò que no hem pogut fer amb vosaltres.

divendres, 7 de febrer del 2014

29 i 23 mesos

Petites meves,

En el nostre dia, no puc evitar pensar que si no haguéssiu partit avui la vostra germana no estaria creixent al meu ventre. No estaria experimentant aquest embaràs, tan dur per una part, tan conscient i meravellós per l'altra.

Això em fa tenir sentiments contradictoris, de tristesa per la vostra absència i d'alegria pel que estic vivint i pel futur incert però optimista que en qualque moment (no gaire) em permet visualitzar.

En aquestes setmanes complicades, d'inseguretats i pors, la vostra llum m'acompanya i m'empeny a seguir endavant.

Vos estim filles meves. SEMPRE

dimarts, 7 de gener del 2014

28 i 22 mesos

Petitones meves,

No podia estar un 7 mes sense escriure. Sabeu que encara que ara estigui més pendent del vostre germanet/a, no deix de pensar en vosaltres cada dia. Ens acompanyau sempre. La vostra energia és present i ens fa seguir endavant.

Vull creure que aquesta vida que ara creix en el meu ventre és el vostre regal i que en teniu cura d'alguna manera. M'ajudau a confiar que ara si, que és possible.

Aquestes festes de nadal vos he enyorat especialment. La vostra absència s'ha fet més evident i a moments encara és difícil acceptar-la. Malgrat les espelmes enceses, la imatge de les vostres flors, el vostre record a la ment i en les paraules... No era el que havíem somniat, però aquesta és la nostra vida...

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. 

Mamà