A la fi he arribat a casa... No sé que em passa els dies 7 que sempre sol tenir més "històries". No sé si les estic cercant inconscientment o és "l'univers" que ho provoca. Jo que cada 7 estic desitjant arribar a casa, encendre les vostres espelmes i parlar una estoneta amb vosaltres...
Avui m'he sorprès tant en veure el temps que ja ha passat... 17 i 11 mesos... Preparant el primer aniversari de n'Aina... Ho tenc tan present encara, hi ha imatges que no em puc treure del cap, que encara arriben amb força...
Avui estic contenta perquè a més he pogut parlar de vosaltres en diferents moments i amb diferents persones i amb cap d'elles ha estat desagradable. Quina gran passa!
Una de les converses ha estat amb una petitona de gairebé 3 anys. Curiosament era un moment en que estava en el bany, ajudant a rentar-se a dues nines que per casualitat tenen el vostre nom: Júlia i Aina. N'Aina sempre em toca l'anell de les floretes i qualque vegada m'ha demanat per ell. Avui ha vist la polsera i m'ha demanat ¿perquè dus dues floretes aquí (anell) i allà (polsera)?. Li he explicat: La floreta més petita és d'un bebé que nom Aina, com tu. La flor més gran és d'un bebé que nom Júlia, com ella. M'ha fet una gran rialla, sembla que li ha agradat la meva resposta, i a mi explicar-li.
Vos estim, floretes meves. Sabeu que ara estic intentant fer una passa més gran, enorme. Sabeu que estic esperant el vostre gran regal, sense presses. Sigui com sigui, sabeu que no us oblidaré mai, que sempre sereu les meves filles, les meves floretes.
Avui vull tenir un record especial per en Gonzalo, que fa el seu primer any en el vostre lloc de llum. La seva espelma s'encén avui junt amb les vostres. Sé que us agradarà. Feliz cumpleaños, Gonzalo! Un abrazo enorme, Pilar.
Ay Essie, se me derrite el corazón de pensar que estabas ahí con dos niñas llamadas Júlia y Aina...
ResponElimina¿casualidades o causalidades?
¿Verdad que es bonito? La verdad es que no me fijé hasta que Aina me preguntó por las florecitas del anillo.
ResponEliminaYo he dejado de creer en las casualidades... Es lo que tiene ser mamá de bebés de luz, que vuelves a creer en la magia que perdimos al dejar la infancia.
Cada poc q ho llegesc imagin sa teva cara, sa teva veu, aquesta manera q Tens de xerrar dolç en és peques... Se'm fa una rialla a sa boca: un poc trista i un poc alegre pq ara si que Tens un anell magic de veres.. Com aquell q fascinaves als nins fa tants d anys... Pq aquest anell no nomes porta magia per als infants sino tb per als adults, per a tu i els que t estimam i esteim amb tu encara q no ho sembli.. T'estim i les estim, no t'ho havia dit mai, no? Ido si, gracies x acostar-me a Ses meves nebodetes de tantes maneres diferents... Pq de vegades allo q no tenim present en el nostre dia a dia sembla q no és i jo, gracies a tu, prenc consciencia de que na Julia i n Aina si son... I x allo q t'han aportat i t'aporten no tenc.més q estimar-les i tb sentir-les un poquet dins jo! <3<3<3 "Ttim de veres" nyasso!
ResponEliminaI jo m'he emocionat amb totes i cada una de les paraules que m'escrius...
ResponEliminaGràcies per estimar-nos. Nosaltres també t'estimam molt, us estimam molt.