El temps no s'atura, torna a ser 7. Un dia trist, però també màgic.
Júlia, la meva nina gran, 15 mesos sense tu pero al mateix temps ets més aprop que mai...
Aina, vida meva, la meva nina preciosa, fa 9 mesos que vares partir..
Sempre em deman perquè triàreu el mateix dia...
Com sempre, us vull donar les gràcies per convertir-me en mare. Encara que no ha estat com jo voldria, estic tan contenta d'haver compartit aquell temps amb vosaltres i de tot el que m'estau ensenyant...
Aparentment, serà un dia com sempre, però vosaltres i jo sabem que és el nostre dia especial.
T'estim, Júlia. T'estim, Aina.
Mil besadetes, confitets meus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada