L'arribada de n'Aina

Aina, petitona, avui fa un any que vaig saber que havies arribat, que m'havies triat com a mare.

Feia uns dies que em sentia especial, que el meu cos em deia que anaves creixent dins meu. Vaig demanar-li al papà que anés a comprar una prova d'embaràs. No vaig poder esperar el dematí següent, i aquell mateix horabaixa, en arribar de fer feina, la vaig fer.

Tot d'una va sortir una línia rosa, suau, que s'anava enfosquint. Em feia dubtar... Li demanava al papà, "¿tú ves dos rallitas?". Va ser una sorpresa la teva arribada. No et vares fer esperar. Estàvem tan contents! Jo, en un núvol.

Sense gairebé creure'm el que acabava de passar, vaig a anar a contar-li a la padrina la bona notícia. No s'ho esperava, gens! Però ens vares fer tan feliços!

Tant de bo la por m'hagués deixat gaudir més del temps que passàrem juntes.

Aquí deix la imatge d'aquella prova que em va confirmar que eres amb mi.

I amb mi segueixes, d'alguna manera.

T'estim.

Mamà.