Per a Júlia

Júlia, estimada.

Avui no puc dormir i tenia ganes de parlar amb tu. Tot i que sé que no ha de ser així, em sent culpable. Tant de temps que et vaig negar. No et vaig poder veure, no et vaig voler veure.. Em sap tan de greu... No sabré mai com eres i com podries ser.

Ha estat complicada la meva relació amb tu, perquè he après a estimar-te després de la partida de n'Aina. Ella no hagués arribat si tu no te n'haguessis anat i això em fa tenir sentiments contradictoris... 

Imagin moltes vegades a qui podries semblar, com seria el teu caràcter. Sempre et movies molt i vull imaginar que així series. Però, en canvi, te n'anares tranquil·lament. 

Si tot hagués estat com hauria de ser, ara tendries poc més de 5 mesos. Potser també estaria desperta a aquestes hores perquè voldries menjar. Sempre he pensat que et voldria haver donat pit. Potser estaria també asseguda al sofà, com ara, però en lloc de l'ordinador el tendria a tu a les mans. Potser tu tendries ganes d'estar desperta i et mouries molt, però potser també, de cop, cauries dormida i jo seguiria disfrutant del plaer de poder-te tenir tranquil·lament en els meus braços.

L'estiu passat que passàrem juntes vàrem estar nedant molt, imagin que t'agradaria l'aigua. Com disfrutaries del bany, movent cames i braços. Rient i fent petits crits. ¿Qui sap?

M'agrada imaginar-te...

Necessit aquests moments per separat. Tot i que a vegades us acabau convertint en una, tu ets la meva filla gran, la meva primera gran alegria. Aquest lloc sempre serà teu.

T'estim, petita, floreta meva, t'estim molt. 

Mamà.