Aina, petitona, avui vull parlar amb tu.
En aquests dies hauries d'haver nascut. Avui era allò que anomenen la data probable de part. A més, dijous és el teu sant i, tot i que a la família no els celebram, inevitablement és el teu dia, són els teus dies.
No ha estat un mal dia, al contrari del que em pensava. Vos he tengut presents, especialment a tu, com cada dia. Però els records que en tenc no em fan estar trista sino que em provoquen tendresa. Pens amb tu i en quan vaig veure la teva carona entre les meves cames, en la teva maneta enlaire quan la ginecòloga et va agafar per endur-te'n. I se m'escapen les llàgrimes, però també un somriure. Eres meva, et vaig crear, et vàrem crear... Tan petita, tan perfecta, tan guapa, guapíssima. Si t'haguessin vist, qui em podria negar la meva condició de mare?
Pens en com podria ser de diferent la meva vida avui, amb tu en braços, amb tu al ventre, ben gran, amb tu a punt de sortir... Però aquesta seria una altra vida, no la meva, no aquesta... I no puc evitar alegrar-me pensant que tanmateix et tenc amb mi, diàriament. No puc abraçar-te amb les mans, però ho faig amb l'ànima.
El teu papà m'ha dit avui que el que ens ha passat potser té un sentit i jo el vull creure. A poc a poc el vaig trobant, l'anam trobant...
M'agrada pensar que el que ha passat és producte de la vostra generositat i que heu renunciat a rebre el nostre amor de manera física, a favor del vostre futur germà o germana. Sou tan meravelloses!
T'estim floreta meva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada