Ja ha passat un mes, petita, que em vares deixar. Estares lluitant un dia sencer, com una valenta. Semblava que no volies sortir de dins jo, però no quedava més remei. Ho feres en silenci, amb tranquil·litat, de manera dolça... Petita, petita i guapíssima, perfecta.
La meva nina gran, la primera, avui fa 7 mesos que partires. M'hagués agradat poder-me despedir de tu, però la pena no em deixava. Sé que ho entens i em perdones, perquè no t'he vist, però t'he somniat moltes vegades.
Avui encendré una espelma per vosaltres, per celebrar el dia que passàreu del meu ventre al meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada