dijous, 5 d’abril del 2012

La dulzura del parto

Agradezco haber parido a mis hijas. Sé que puede sonar raro. Hay personas que me decían "en estos casos podrían hacer una cesárea". A parte de los beneficios físicos que tiene un parto vaginal frente a una operación, se trata de algo más emocional, incluso diría espiritual.

En general, se relaciona parto con dolor. No voy a negar que duela, y en algún momento sólo deseas que acabe ese dolor, pero es un dolor con toques dulces, incluso cuando sabes que significa que tu hija no va a vivir.

Me alegro de haber parido a mis hijas. Si pudiera volver atrás me gustaría hacerlo más consciente, estar más serena, ya que en algunos momentos recuerdo haber perdido la cabeza por la idea de perderlas.  

Agradezco haber notado físicamente cómo salieron de mi cuerpo y lo recuerdo muchas veces con una sonrisa. Me hizo más consciente de la realidad, de haber creado algo en mi interior, aunque no vivieran más allá de él. Fue nuestra despedida, un momento en el que sólo intervenimos ellas y yo. Este gesto me hizo más madre, si cabe.

2 comentaris:

  1. T'entenc bitxet, i molt!
    Tal vegada pensis que no és el mateix, jo tenc la sort de poder continuar devora la meva filla però el que descrius del part és exacte al que jo vaig sentir "dolor con toques dulces" i es pot dir que el moment en què sents com surt també és una despedida: íntima, dolça, única... Perquè deixa de formar part del teu (meu)cos, però sempre, estigui on estigui, seguirá formant part de la teva (meva)ànima... Entenc que se't dibuixi un somriure quan penses amb el que et provocaven, el que et feien sentir encara que sigui amb una llàgrima per no poder-les tenir al teu costat però... com podríes negar aquest somriure a unes coses tan fantàstiques com poden ser: escoltar el seu cor, veure com es mouen, tenir papallones dins la panxa i veure-li sa carona, es cosset en es teu confitet tan dolç com si dormís... somriu nyasso, recorda sempre totes aquestes coses que fan "brillar l'ànima"!!!

    T'estim i jo tb les estim! No les conec però les vaig imaginar i només perquè tu eres feliç esperant-les jo també les vaig desitjar... Les meves nebodetes... pq tu ets aquella germana que mai vaig tenir, i ho saps!

    M'encanta formar part de la teva vida i, estiguis més o menys en contacte amb noltros... tu formes part de la nostra vida, no només la meva, també de la meva família :)

    Besades a les floretes i a lAa seva mamita!!!

    ResponElimina
  2. Jo només puc dir GRÂCIES per per ser-hi, per preocupar-te, per entendre'm, per compartir el meu dolor... Si no fos per tu, per vosaltres, seria molt més difícil seguir cap envant. Així el camí "no té tantes pedres"...
    T'estim germaneta

    ResponElimina