diumenge, 18 de març del 2012

A tu, la primera

A tu, floreta meva, la primera.
Mai tornaré a sentir aquella emoció de quan vaig saber que havies arribat. Mai em tornaré a sentir així. Mescla d'incredulitat i d'alegria, d'il·lusió i de por. Era 19 de maig, d'aquí poc farà un any. És un tòpic però, com passa el temps!
Mai tornaré a tenir aquella inocència. Amb tu va arribar i amb tu se'n va anar.

Pensava que ja no tenia cap record teu. Amb la ràbia els vaig tirar o els vaig deixar anar. Però ara, en la distància que dóna el temps, sóc conscient de que em queden moltes coses que em recorden a tu: frases que vàrem escriure el teu papà i jo i que he anat recuperant, aquell vestit negre que no em vaig voler posar per les noces del meu cosí, els calcetinets que et va comprar la padrina, les cançons que et cantava en els viatges en cotxe...

Avui et deix de regal la cançó que em despertava cada dematí en el mòbil del teu papà. Encara no sóc capaç d'escoltarla, però qualque dia ho faré.


Bona nit, floretes meves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada