Confitets,
Avui he recordat una altra coseta que m'ha encantat: la primera vegada que vaig sentir bategar el vostre coret.
A tu, floreta meva, la primera, et vaig sentir dia 19 de juny. Estava gairebé de 9 setmanes i vaig anar a urgències per unes pèrdues. És tan impressionant la sensació de crear vida! Em vaig emocionar molt. Em sap molt de greu que el teu papà no l'hagués pogut sentir...
A tu, petitona, et vàrem sentir dia 8 de febrer. Aquesta vegada el papà m'acompanyava. Ja estava de 16 setmanes i érem a la consulta de la comare. Ja t'havíem vist a l'ecografia anterior, però no t'havíem pogut sentir. És el que més m'agrada, no puc explicar la sensació... El teu papà va quedar impressionat i deia: "!esto parece un tren!". Ens va fer riure molt. Érem feliços, no sabíem que t'hauríem de dir adéu tan aviat...
Sindrieta i bombonet (així us anomenava la tieta), tots aquests records m'omplen el cor. No els oblidaré mai, no us oblidaré mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada